h1

Ho necessitava!

noviembre 19, 2007

Fa tan sols unes tres setmanes des que vaig publicar el meu primer post, després de no poder resistir-me a comentar totes aquelles coses que veig/escolto/sento i que, si no fos per aquest blog, quedarien oblidades per sempre. Ara bé, hi ha un conflicte quant al llenguatge utilitzat: és una llàstima, però malauradament un blog escrit exclusivament en català limita inconscientment la seva audiència.

 

Aquesta entrada està realment inspirada en un post publicat al blog d’en Johnny Tastavins, el qual va ésser acompanyat d’una preciosa poesia anomenada Fa cinc anys. Després de llegir-lo, vaig reflexionar i vaig pensar… com seria això d’escriure un post en la llengua que he estat aprenent des que vaig entrar en la meva encara inacabada etapa educativa?

 

Doncs, en aquest precís moment, puc afirmar que sento una sensació que combina satisfacció, excitació i emoció en escriure en català. No és la meva intenció d’explicar res interessant avui, només necessitava manifestar-me en la meva llengua.

 

No penso entrar en política principalment a causa de la meva ignorància vers la temàtica; tanmateix sóc conscient dels milers de conflictes que envolten Catalunya, la seva població i els seus representants. Crec que no cal entrar en aquest món, ja que només hem d’obrir el diari i fullejar-lo per posar-nos al dia. Per a qui entengui els polítics, és clar.

 

Tinc poca cosa més a dir… bé, una cosa sí que m’agradaria exterioritzar: estic molt orgullós de ser catalano-parlant i de conèixer aquesta magnífica llengua, que em permet a mi i a tots els catalans comunicar-nos amb milions de persones i expressar-nos en la llengua pròpia de la nostra regió.

 

O nació…?

P.D.: Perdó per aquells qui llegeixin aquest post i no entenguin el català… ha estat simplement una qüestió puntual.

Anuncios

3 comentarios

  1. Ben fet, aquesta problemàtica la tenim tots els catalano-parlants al obrir un blog. Evidentment limita. En el nostre cas, ho fem en castellà per què tenim amics arreu i no tothom sap català.

    Qué cadascú escrigui com li peti.

    Una abraçada.


  2. Exactament, karkayu.
    De la mateixa manera que m’agrada ésser respectat per ser català i utilitzar la meva llengua, intento respectar a tothom i, sens dubte, el castellà és l’idioma predominant.
    També, com tu dius, tenim amics de diverses procedències i no sempre comprenen el català.
    Una altra abraçada!


  3. Molt bé. Jo tinc un petit problema, i és que tinc més anys que tú i l’ensenyament que he rebut al llarg de la meva vida de català és pràcticament zero. No m’agrada fer el ridícul i per tant escric en la llengua que millor conec, el castellà. Tú i tants d’altres sou bon exemple de que realment és posible sortir de la primària conexient perfectament dues llengües. Quina llàstima que no en siguin tres!



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: